Oli de muntanya

Oli de muntanya ofereix una profunda mirada transversal del conreu de l’oliver i de la producció d’oli al Pallars. I no tan sols de la seva evolució històrica, sinó també del seu comerç, de la riquesa de varietats, del sistema tradicional de conreu, del procés d’elaboració de l’oli, de la seva presència en el folklore pallarès o del present i les perspectives de futur del sector.

L’oli, com el pa i el vi, és un element clau en la nostra cultura. Carregat de simbologia com a producte sagrat i amb propietats medicinals, és un aliment bàsic de la dieta mediterrània, té múltiples usos i aporta nombrosos beneficis per a la salut. D’igual manera, l’oliver, símbol de pau, saviesa i immortalitat, és l’arbre per excel·lència de la nostra civilització. En aquest context, el Pallars presenta tot un seguit de trets propis, tant de caire físic —latitud, orografia, altitud, clima, sòl— com comercials i antropològics, que han incidit, de manera determinant, en el secular conreu de l’oliver i que expliquen l’enorme riquesa de varietats autòctones existents i la singularitat dels seus olis de muntanya d’alta qualitat.

Els autors, Laureà Pagarolas i Xavier Tarraubella, han volgut cloure Oli de muntanya amb un detallat capítol sobre els molins tradicionals en desús, que es conserven en un nombre extraordinari, que han esdevingut un patrimoni oleícola de gran valor i que, al capdavall, són expressió de la secular tradició que ha tingut la cultura de l’oli en aquest territori.

«Oli de muntanya és una obra amb una visió panoràmica i transversal, que transcendeix el simple relat històric i s’estén al comerç, l’arbre i les varietats, el sistema d’elaboració tradicional de l’oli, els seus usos i beneficis, la simbologia i el folklore, la realitat actual del conreu o els elements patrimonials que encara es conserven al territori.»

Laureà Pagarolas i Sabaté és doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. Ha estat director de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (1988-2018), on s’incorporà el 1978. Ha exercit de professor associat d’arxivística a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha impartit diversos màsters i cursos tant d’arxivística general com de documentació notarial o llatí medieval. És autor d’una vintena de llibres i de nombrosos articles que, partint de la història local, s’han centrat en l’estudi dels ordes religiosomilitars en el vessant acadèmic, i en l’edició de fonts medievals o la història de la institució i la documentació notarial en el professional. Vinculat al Pallars des de fa tres dècades, ha publicat diverses obres de temàtica pallaresa.

Xavier Tarraubella i Mirabet és llicenciat en Història Contemporània i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Des de 1987 ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en els sectors del patrimoni i la cultura. Ha estat director de l’Arxiu Municipal Administratiu (1995-2002) i de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (2002-2018), i també coordinador de projectes culturals al Museu d’Història de Barcelona (2019-2022). Ha participat com a professor en nombrosos cursos i seminaris i, en l’àmbit de la recerca històrica, s’ha dedicat especialment a la història del Pallars. És autor de diversos llibres i articles relatius a aquesta temàtica, com igualment sobre arxius i documentació municipal, fonts documentals d’arquitectura i urbanisme i descripció arxivística.